SANTA ANA
Coneix-nos
Coneix la nostra història i el nostre origen
Maria Ràfols
Fundadora de la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Ana en 1804. Va dedicar la seua vida a l’atenció de malalts, orfes i necessitats a Saragossa.
Juan Bonal
Cofundador de la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Ana en 1804 al costat de María Ráfols. Sacerdot espanyol conegut com el “Captaire de Déu” per la seua dedicació als pobres i malalts.
Congregació
Enfocada en l’educació i la cura dels malalts, els ancians i els necessitats. La congregació ha establit comunitats en diversos països del món, dedicant-se a diverses obres de caritat i educació
el nostre escut
La corona
La corona figura en l’escut com un símbol representatiu dels hospitals com a part de la fundació real.
La Creu de Malta
Símbol representatiu de l’Hospital de Santa Cruz, lloc de partida de la congregació Santa Ana.
La Palma i el Llorer
Símbol de la victòria i el martiri per les víctimes d’esgotament i fam.
El Lema
Per la major glòria de Déu i se li atribuïx a Sant Ignasi de Loyola, per l’ús que feia d’esta expressió en els seus escrits.
CONGREGACIÓ PEL MÓN
Fundació i creixement
En 1824, la Germanor es convertix en Congregació religiosa. Més tard, en 1853, la Congregació encara era xicoteta i es limitava a l’Hospital de La Nostra Senyora de Gràcia.
Reconeixement
En 1865, la Congregació es denomina “Germanes de la Caritat de Santa Ana”. En 1889, la Santa Seu la reconeix com a Institut de dret pontifici.
Expansió
En 1857, després d’una epidèmia de còlera, la Congregació rep permís per a estendre’s per la província de Saragossa.
Expansió global
Les fundacions augmenten incessantment. En els segles XIX i XX es produïx una gran expansió pel món.